Durant el llarg de la meva infància, molts són els moments que recordo acompanyar el meu avi d’un indret a un altre i veure’l pintar a l’oli, assegut des del maleter del seu cotxe amb la porta oberta per Andorra, Catalunya i el comtat de Foix. Ell m’ensenya a fixar-me en l’arquitectura, la composició de l’espai i els paisatges, l’equilibri i el dibuix. Durant la meva adolescència, segurament llarg influenciat pels records d’infància, descobreixo en mi una tendència per la vessant artística juntament amb la tecnològica. El dibuix tècnic durant el batxillerat, em captiva i és per això que decideixo fer una carrera més de caràcter tècnic enfocat a l’arquitectura.

Curso tot Arquitectura Tècnica, la qual em reporta unes bases constructives que ràpidament veig que vull explorar en més profunditat. Doncs si bé aquesta carrera m’omplia del vessant tecnològic, és cert que notava a faltar l’artística. És en aquesta primera carrera on descobreixo en mi l’interès per la construcció sostenible i per la història de l’arquitectura, els monuments i la complexitat de les tècniques al llarg del temps.
Durant els últims anys es pot dir, va anar creixent cada cop més la certesa que continuaria amb els estudis. Doncs per un costat no em podia treure l’espina que tenia clavada al no haver cursat cap assignatura relacionada fortament amb l’apartat més artístic. I per altra banda, la capacitat de donar nom a la tècnica i època a totes les esglésies i monument que des de petit havia vist d’un poble a l’altre en els meus viatges per la pintura, van acabar fent que em decantes per cursar la carrera d’Arquitectura.

Un punt que tenia molt clar, era que una universitat com la EPSEB on el volum de gent és molt gran, no m’aportaria tots aquells coneixements dels quals em volia nodrí. Doncs si alguna cosa vaig extreure en clar d’aquesta primera carrera, és que molt pocs professors recordaven el meu nom i moltes eren les respostes genèriques i poc detallades. Per tant, la ETSAV hem donava aquesta oportunitat de tindre una relació més propera amb el professorat. Cosa que m’ha ajudat a tindre un ensenyament més personalitzat i m’he pogut marcar el meu propi camí d’aprenentatge.

REFERENTS
Es podria dir que tot i haver cursat l’anterior carrera, els meus referents arquitectònics no apareixen fins a cursar aquesta última. Sí que coneixia les diferents tècniques però en cap cas vam fer una assignatura relacionada amb arquitectes reconeguts mundialment. És a Bases per a la Teoria on començo a sentir a parla de Grans arquitectes que em marcaran fins al dia d’avui com Frank L. Wright, Mies van der Rohe, Alvar Aalto, Louis Kahn o Le Corbusier. Es podria dir que pels estudiants aquests van ser els fonaments a partir dels quals vam anar coneixent projectes increïbles com “The Fallingwater House” on descobreixo l’arquitectura orgànica i com el mateix habitatge pot arribar a ser part del paisatge, a la vegada que respecta tot allò que el conforma i l’envolta. Un altre exemple seria “La casa Farnsworth”, aquesta em va ensenyar com d’un terreny inundable es pot extreure un projecte tan pur amb una senzilla estructura metàl•lica i tancament de vidre que integren el paisatge a l’interior de l’habitatge i un exemple a l’hora de definit l’accés. I com oblidar “La Villa Saboya” on tots vam aprendre els 5 punts per una nova arquitectura.
Posteriorment en endinsar-me cada cop més dins de les assignatures de projectes arquitectònics, van anar apareixent els arquitectes que conformen els meus pilars. Zaha Hadid, amb la visió de què la natura és part de l’arquitectura i que aquesta pot adequar-se a la mateixa de forma paramètrica; Norman Foster, i la implementació del High Tech en vers l’arquitectura o Peter Zumthor, amb el tractament de la il•luminació com a punt essencial en l’arquitectura i com aquesta ens proposa una nova forma de veure els espais entre altres.
Com a resultat de totes aquestes influències, en els meus projectes sempre busco crear construccions modernes, que juguin amb la il•luminació i l’espai, integrant les noves tecnologies i la natura dins de l’arquitectura. I per tant, fent una arquitectura més sostenible.

ASSIGNATURES CLAU
En vindre d’una altra carrera tan semblant, es podria dir que tot i que assignatures com Urbanisme o Representació arquitectònica m’han ampliat coneixements i han col•laborat en extreure l’espina que portava. Les assignatures impartides que més m’han marcat han estat les de projectes, tant els 2 primers on descobreixo un tracte més proper amb els professors i com millorar idees de projecte. A les de TAP és on es podria dir m’he anat fent l’arquitecte que sóc avui en dia amb l’ajuda dels professors i l’autoaprenentatge.
Assignatures com aquestes a l’anterior no les teníem i és per això que descobreixo una nova forma d’aprenentatge basada en la feina constant i del dia a dia. Un estil de feina que avui dia encara m’acompanya.
Aquestes assignatures m’han ajudat també a ser més conscient a l’hora de desenvolupar diferents projectes i situacions que trobo, ens podrem trobar més endavant en l’hàbit professional.

Tot i que s’havia fet en alguns TAPs no és fins als de lletra on començo a veure els avantatges del treball amb equip. Això m’ensenya a veure diferents punts de vista als meus i resoldre’ls de formes diferents.
Es podria dir que el fil conductor d’aquesta carrera han estat les assignatures de projectes, i per tant, m’he enfocat molt amb els programes informàtics. L’AutoCAD el porto après de l’anterior carrera, on sento els últims anys que es parla del Revit i el sistema BIM. El fet de poder fer tants projectes m’ha ajudat molt a dominar aquest programa BIM de forma autodidàctica aprenent una funció o dues noves en cada curs. Per altra banda, també he fet un curs de 3DMax a l’ETSAV, punt que m’ha obert les portes a l’àmbit professional.

DIAGRAMA
Possiblement és la forma més clara de veure com des de sempre m’han marcat més les branques de tecnologia i disseny. I com al fer una vaig fer l’altra per completar-me com a persona. El món laboral el porto tocant des dels 15 anys. És al Final de carrera on veig com seria el meu món professional i continuo treballant en ell a la que tenia oportunitat. Arquitectura és una carrera que et requereix moltes hores d’entrega i és per això que començo a treballar per pagar-me la matricula a les vacances o temporades no lectives.
Pel que fa a aquest últim any he pogut trobar l’equilibri entre una feina a un despatx i els estudis que em quedaven per fer.

La intenció del diagrama es segui apilant encara la part d’estudis amb el Màster en Arquitectura, però a la llarga donar-li la volta i participar més en l’apartat TREBALL.

CONCLUSIONS
Per mi un concepte clau és el fet que en arquitectura no només una solució és vàlida, sinó que múltiples poden ser molt bones per un mateix problema. No deixa de ser una expressió personal de com veiem el món des d’un punt de vista artístic, social, cultura i polític.

En un futur, m’agradaria poder aprofundir els meus coneixements en Passivhous, per tal de concebre espais eficients amb materials que tinguin un impacte mínim ambiental i un major potencial respecte als utilitzats actualment, però sempre sense perdre de vista el disseny. A curt termini m’agradaria agafar l’experiència que treballar en un estudi em pot donar i que la carrera no ha pogut brindar-me. No vull dir amb això que a la carrera li faltin assignatures, simplement que no és fins que et trobes en el món laboral, que te n’adones de lo imperfecte que pot arribar a ser i com tot el que has après t’ajudarà a l’hora d’afrontar diferents reptes però no tels solucionar. És per això que considero és important marcar nos com a seguiment de l’aprenentatge professional el fet de treballar alguns anys en algun despatx on veure com és aquest món nostre tan imperfecte.

A llarg termini el meu objectiu seria crear un despatx familiar amb el meu cosí, on treballar conjuntament sota el nostre cognom (Herència del pintor), en el que posar en practica la nostra visió de l’enginyera i l’arquitectura.